En l’actualitat disposem d’aplicacions informàtiques que permeten simular fenòmens naturals per a millorar l’aprenentatge dels nostres alumnes.
Des de l’arribada d’aquestes eines i, amb la normalització dels entorns virtuals d’aprenentatge, la seva capacitat de sorpresa s’ha reduït. Ara a vegades no veig aquest centelleig en els seus ulls que transmet una emergent emoció. Per descomptat és una dada subjectiva, és la meva percepció.
Malgrat la tecnologia disponible per a acostar les ciències als alumnes a l’aula, continua sent un motor molt potent el contacte real amb la ciència. Com sempre, la dificultat la trobem en els recursos materials i humans.
Aquest curs, mantenint les eines informàtiques, he recuperat l’experimentació real d’una forma més modesta i simple que les tradicionals pràctiques de laboratori.
En el nostre espai polivalent de Monlau Sagrera, treballant en grups cooperatius amb els alumnes de primer curs d’ESO, he plantejat dues experiències simples, fàcils i ràpides per a il·lustrar la nutrició autòtrofa i, alhora, recuperar la sorpresa i l’emoció: l’extracció dels pigments fotosintètics, amb una cromatografia en paper, i la visualització del nucli i els cloroplasts de la cèl·lula vegetal amb un microscopi.
Conscient que per a transformar l’aprenentatge també hem de transformar l’espai, vaig organitzar la sala en sis taules de treball de cinc alumnes, en una disposició circular al voltant d’una taula on el professor té tot el material, on pot donar pas a les experiències, amb poques indicacions i els primers passos ja iniciats.
Per a facilitar que el professor es pugui concentrar en això va col·laborar un “observador”, un altre professor o monitor, que té la funció d’observar el comportament dels alumnes i encoratjar-los a mostrar-li i a registrar, amb fotografies o vídeos, el procés i el resultat.
En una sessió posterior i de manera cooperativa, cada grup, a través del portaveu de l’equip, proposa els passos a seguir per a elaborar el protocol de cada experiència i, finalment, il·lustrar-lo i comentar-lo.
Un espai circular permet accedir amb rapidesa a tots els grups de treball. Cada taula disposa d’un mínim material per a la realització de les experiències.
Poden estar asseguts o en peus i moure’s al voltant de l’entorn de treball.
Poden o no disposar d’equips informàtics per a buscar informació, podem aprofitar la TV interactiva per a introduir nous detalls, però el centre de l’activitat és la sorpresa i la construcció del protocol a partir de l’experiència prèvia.
Els primers resultats són molt encoratjadors, s’han entusiasmat amb l’activitat. I jo també.
Joan Segarra, director i professor del centre Monlau Sagrera