Distribuïts en grups de cinc alumnes, en el nostre espai polivalent, sis grups de treball i dos professors s’embarquen en conèixer com és una flor i quina és la seva funció principal, la reproducció sexual, la barreja de la informació genètica que és font de l’adaptació i de l’evolució.
Disposen de material simple de dissecció (Estisores, agulles manegades i pinces) i una lupa binocular. Han de fer servir el telèfon mòbil per il·luminar i per enregistrar tots els resultats.
Els professors, com sempre, entre els alumnes, orientant les tasques, tallar la corol·la, separar els pètals, obrir el calze i arribar a veure els estams, el pistil i l’ovari.
Un grup descobreix que pètals, sèpals i estams segueixen el mateix patró, una simetria basada en el cinc. No hem arribat a veure el mateix en els ovaris. Amb el microscopi del professor fem una preparació per veure el pol·len i un altre grup descobreix unes partícules grogues dins de l’ovari, els òvuls i els observen amb la lupa.
Tot això és projectat per un dels professors des del seu telèfon mòbil a la pantalla de TV tàctil de l’espai i fa una emissió en directe del que succeeix en les taules de treball. Tots observen com un grup ha disposat tots els elements, cinc de cada, sobre la taula, o com un company acaba de descobrir l’estructura interna de la flor.
Alhora, tots treballen en els seus portàtils amb la fitxa per situar el nom de cada part de la flor en un dibuix del guió de la pràctica. Fan fotografies diverses i fins i tot, descobreixen que també poden fer-les de les imatges del microscopi i de la lupa.
Realment, han jugat. I segur que han aprés a estar i a descobrir.
Joan Segarra, professor i director de Monlau Sagrera