Les 11C de Monlau: la Creativitat

Què és la CREATIVITAT? És una pregunta que els docents ens hauríem de plantejar a l’hora de portar a terme la nostra tasca.

Generalment, associem la CREATIVITAT a la part més purament estètica i/o a la innovació, originalitat, etc. Això, però, sense deixar de ser cert és un visió molt reduccionista del concepte. Aquest terme, al nostre parer, engloba molts altres aspectes perquè va molt lligat a les exigències de la societat en què vivim. No podem oblidar que els nostres alumnes hauran de fer front a reptes que nosaltres no ens vam haver de plantejar. És per això que la nostra preocupació rau en formar ciutadans competents que tinguin les eines necessàries per poder-se reinventar constantment i situar-se en una posició d’èxit davant la vida. Nosaltres entenem l’èxit com la capacitat de reflexionar, de ser crítics i analítics amb la feina pròpia i la dels companys, d’aprendre dels errors com a eina necessària per créixer i empoderar-se. S’ha de defugir de la visió de l’error com a sinònim d’equivocació que tantes vegades ens porta a la frustració. Ben al contrari, l’error ens ha d’enfortir.

Creativitat a l’aula

Ens permetreu que us expliquem la nostra experiència amb l’alumnat de 1r a 4t d’ESO a llengües (català i castellà), ja que pensem que es prou significativa en aquest sentit. A tall d’exemple, i per no avorrir-vos, hem escollit una activitat que vam realitzar amb els alumnes de 3r d’ESO en treballar la poesia.

Conscients que era un tema farragós i sovint poc proper als alumnes, ens vam veure amb la necessitat de donar-li una volta per tal d’aconseguir atrapar-los. Què vam fer? Vam decidir que, després de quatre nocions teòriques sobre mètrica i rima, havia arribat el moment de posar-ho en pràctica, apropant-ho a la seva realitat: faríem batalles de galls! No us podeu ni imaginar la cara que van posar quan els ho vam proposar… aquí ja ens vam adonar que anàvem pel bon camí, els teníem engrescats. Havíem apropat el temari a la seva realitat. El següent pas era la temàtica. Els vam proposar temes socials: assetjament escolar, maltractament animal, racisme, homofòbia, medi ambient, sexisme… vam formar grups de quatre i dins de cada grup una parella s’havia de posicionar a favor i l’altra en contra de la problemàtica proposada. Això els va permetre treballar l’empatia i els va obligar a eixamplar la mirada davant de les situacions socials proposades. Us estareu preguntant quin va ser el resultat… doncs, aquí podeu veure un exemple.  

Si el que pretenem és que els alumnes es vagin reinventant constantment, aquest, evidentment, també ha de ser el nostre punt de partida. Els professors també ens hem de reinventar i hem de fer un esforç per adaptar-nos a l’educació del segle XXI. Hem de deixar de banda el paper de transmissor de coneixements per convertir-nos en els guies del seu camí d’aprenentatge i acompanyar-los de prop. Una bona manera de fer-ho és demostrant als alumnes que nosaltres, els profes, també gaudim de participar de forma activa en les propostes. Així que, per assistir a la batalla de galls, ens vam haver de convertir en autèntiques raperes. Davant d’això creieu que hi ha retorn? Probablement no. És veritat que, quan vam començar, ens va fer una mica de vertigen, sortir de la zona de confort no ens ha estat fàcil. També hem de dir que hi ha molta feina darrere i és imprescindible fer una bona pinya. El que sí que hem comprovat és que els nostres alumnes aprenen més, millor i es diverteixen, i nosaltres també!