fbpx

L’escola del futur s’ha de pensar mentre es treballa en la quotidianitat docent i mentre se segueix l’evolució social, científica i tecnològica del nostre temps.

Què volem transmetre amb aquesta afirmació? Que una escola és una organització viva, amb una estreta relació amb els moments històrics que travessa i amb l’exigència de preparar als nostres alumnes per a un futur del qual desconeixem les seves exigències.

Poques persones estarien en desacord amb el fet que una escola del segle XXI ha de tendir a la inclusivitat. És la manera més justa, digna i democràtica d’atendre una diversitat humana i competencial. També és la millor manera de facilitar l’accés al coneixement que demana el nostre temps. Però quan acceptem les premisses de la inclusivitat què volem aconseguir amb això? ¿Resoldre els conflictes de l’atenció a la diversitat en una aula? ¿Preparar als nostres alumnes per superar les seves responsabilitats acadèmiques? ¿Apropar-los al millor coneixement possible?.

Probablement, tot estigui inclòs en el procés. Però, el que hem d’assumir amb claredat meridiana és que els preparem per integrar-se i contribuir a configurar una societat inclusiva.

Una societat en què s’han revolucionat la informació i les comunicacions, on la tecnologia ens està portant a incorporar gradualment la intel·ligència artificial a totes les facetes de la nostra viva, on la ciència aporta mirades disruptives en períodes cada vegada més curts de temps, on l’esperança de vida es va allargant fins al punt d’aproximar-nos a edats insospitades fa només unes dècades i on les desigualtats socials catastròfiques que condemnen a mitja humanitat a la pobresa, el desemparament i la mort, ja no caben en les ments dels ciutadans d’un món que se sap suficient per proporcionar els recursos necessaris.

Educar per a una societat inclusiva és establir les bases educatives per construir un futur en què s’atengui i s’entengui la diversitat, però buscant la cohesió de la humanitat, salvant les barreres artificials que ens enfronten, que provoquen desigualtats i injustícies i impedeixen que els beneficis dels avenços científics afavoreixin a tots. Un futur en el qual tota la humanitat es beneficiï de la informació i de les comunicacions, en la qual la intel·ligència artificial ens alliberi d’obligacions productives perquè puguem dedicar-nos a ajudar i fomentar el benestar universal i que ens pugui conduir a un augment de la esperança de vida que ens permeti aspirar, en un futur pròxim, a complicar la vida a la mort i impossible a la possibilitat de no poder tenir accés a una vida digna.

Nicolas Denia

 


× T'ajudem?