Onze “ces” són el nostre punt de referencia. Amb elles tot flueix, tot és més fàcil: crítica, compassió, concentració, curiositat, creativitat, comunicació, compromís, calma, cooperació, confiança i civisme. En l’ordre que vulguin!
Onze “ces” que ens han permès encarar el segon any del projecte “Coneixement” a l’etapa de l’ESO. Els invents han estat la pedra angular sobre la que hem construït els nostres treballs. Aquesta temàtica ens ha permès integrar competències i introduir el treball cooperatiu a l’aula.
Tot un encert canviar el mobiliari i modificar l’estructura de les aules amb l’envà mòbil. Això ha permès flexibilitzar l’espai: aules més grans, agrupacions diferents, organitzacions d’aula canviants. Com a conseqüència, treballem amb més alumnes però organitzats en equips de treball, amb més professors.
No només l’espai, també hem integrat currículums. En la seva màxima expressió, les llengües catalana i castellana que s’han conjurat per a treballar conjuntament com a bones llengües romàniques que són, amb les seves coincidències i les seves diferències. Resultat, a estones han treballat seixanta sis alumnes amb quatre professors de llengua. Tot un èxit. I els professors satisfets.
Sense abandonar la llibreta i l’escriptura, hem aprofundit en l’ús de les TIC i algunes matèries com les matemàtiques i les ciències socials amb fet del treball en grup, de la millora constant dels resultats i de la motivació per a aprendre els seus grans pilars, sense oblidar l’experimentació i l’exploració constants.
Pel proper curs volem ser encara més ambiciosos, combinant les matèries de manera imaginativa i elaborant projectes de aprenentatge conjunts i globals. Ja comencem a treballar per fer-ho. Creient que una part de l’aprenentatge es dóna més si es fa en grup i entre iguals, en dos direccions, el que aprèn i el que ensenya, amb el professor actiu i vital, coordinant, observant, intervenint i acompanyant.
Si no sortim de classe cansats no ho hem fet del tot bé, de fet cansa. És un bon indicador. Sense oblidar que no tot el passat no és bo, hem de fer pràctiques individuals i repetitives quan toca. Ens queda per explotar la recerca a casa, els nous deures i una avaluació més integral i menys quantitativa.
Onze “ces” amb resultat. Tot i que encara són subjectius, es mesuren amb la motivació dels i les alumnes, el clima de convivència i de respecte, la satisfacció dels professors, alumnes i famílies. Quan treballem, treballem. I ho veiem. Amb ganes i, si en tenen en tenim, aprenem.
Joan Segarra
Director de Monlau La Sagrera