Erasmus+ a Budapest ha estat la nova experiència internacional de la docent de Monlau ESOBAT Irene Espriu. Aquest estiu, ha participat en una formació sobre intel·ligència artificial, aprenentatge experiencial i noves metodologies educatives.
El curs, titulat AI-Powered Experiential Learning in Budapest through History, Culture and Nature, va ser impartit per Viktor Koch a Babilon Erasmus Academy.
La formació va combinar intel·ligència artificial, patrimoni, cultura i activitats en diferents espais de la ciutat. Durant uns dies, Budapest es va convertir en una extensió de l’aula.
El Castle District, Matthias Church, Fisherman’s Bastion, el Museum of Ethnography, el Museum of Fine Arts, Margaret Island i els ponts sobre el Danubi van ser alguns dels escenaris visitats. En ells, Irene va poder investigar, observar, experimentar i crear.
Més enllà de les eines treballades, aquesta experiència li va permetre reflexionar sobre el paper de la intel·ligència artificial en educació. Per a Irene, la IA no ha de substituir el pensament. Al contrari, pot ajudar a crear experiències d’aprenentatge més significatives, crítiques i humanes.
Una experiència Erasmus+ sobre innovació educativa
El curs va mostrar com integrar la intel·ligència artificial i les eines digitals en propostes d’aprenentatge experiencial.
Durant la formació, els participants van treballar amb recursos com ChatGPT, Gemini, Google Lens, Canva, GooseChase o Suno. Totes aquestes eines es van aplicar en contextos reals i vinculats a l’entorn.
No obstant això, Irene destaca que l’aprenentatge més important no va ser descobrir noves eines. El més valuós va ser reflexionar sobre com i per què utilitzar-les a l’aula.
Aquesta mirada docent és clau. Permet usar la intel·ligència artificial amb sentit pedagògic i evitar que la tecnologia sigui una fi en si mateixa.
Budapest com a extensió de l'aula
Un dels elements més enriquidors d’aquesta experiència va ser l’ús de la ciutat com a espai d’aprenentatge.
Budapest es va convertir en una aula oberta, on la història, la cultura, l’arquitectura i la naturalesa van servir com a punt de partida per a investigar i generar coneixement. Aquesta metodologia va permetre connectar els continguts amb l’observació directa, el treball en equip i la interpretació de l’entorn.
L’aprenentatge experiencial part precisament d’aquesta idea: aprendre a partir de l’experiència, del contacte amb la realitat i de la reflexió posterior. En aquest cas, cada espai visitat es va transformar en una oportunitat per a formular preguntes, analitzar informació i crear noves propostes educatives.
D’aquesta manera, el curs va demostrar com l’entorn pot convertir-se en un recurs pedagògic de gran valor quan es combina amb una mirada docent intencionada i amb eines que amplien les possibilitats d’exploració.
Intel·ligència artificial a l'aula: més enllà de l'eina
La intel·ligència artificial planteja noves preguntes per a l’educació.
Avui, un alumne pot obtenir una resposta, generar un text o crear una imatge en pocs segons. Per això, el repte docent ja no consisteix només a ensenyar a trobar respostes.
Cada vegada és més important ajudar l’alumnat a formular bones preguntes, contrastar informació, detectar errors i biaixos, argumentar i construir criteri propi.
En aquest context, el paper del professor no perd importància. Al contrari, es torna encara més necessari.
La tecnologia pot facilitar informació i obrir noves possibilitats creatives. No obstant això, el docent continua sent qui dissenya experiències significatives, encurioseix i acompanya l’aprenentatge.
Una activitat per a mirar amb més atenció
Una de les experiències més significatives del curs va tenir lloc en el Museum of Fine Arts, on es va utilitzar l’eina *GooseChase per a desenvolupar una activitat basada en missions, observació i imatges modificades amb intel·ligència artificial.
Els participants havien de localitzar obres, observar detalls, comparar imatges, discutir en equip i prendre decisions. En aquest cas, la tecnologia tenia sentit perquè no substituïa l’experiència, sinó que ajudava a mirar amb més atenció.
Aquesta activitat resumeix una de les grans idees que Irene Espriu s’emporta de la formació:
experiència → curiositat → pregunta → recerca → pensament → creació
La intel·ligència artificial pot acompanyar aquest recorregut, enriquir-lo i obrir noves possibilitats. No obstant això, no hauria de substituir el procés d’observació, reflexió i construcció de significat que forma part de l’aprenentatge profund.
Educar en l'era de la intel·ligència artificial
L’experiència Erasmus+ a Budapest va permetre obrir noves preguntes sobre el futur de l’educació i sobre el paper de la intel·ligència artificial a l’aula.
Educar en l’era de la IA no significa competir amb allò que una màquina pot fer. Més aviat implica reforçar precisament allò que ens fa humans: la curiositat, el criteri, la creativitat, la capacitat de relacionar idees, la comunicació, la col·laboració i el pensament crític.
Aquestes competències són essencials perquè l’alumnat no sigui únicament consumidor d’informació, sinó protagonista actiu del seu aprenentatge.
Des d’aquesta perspectiva, la tecnologia pot convertir-se en una aliada quan s’integra amb sentit, amb objectius clars i amb una mirada educativa centrada en el desenvolupament integral de l’alumnat.
Una experiència internacional amb impacte a l'aula
La participació d’Irene Espriu en aquesta formació Erasmus+ reforça el compromís de Monlau ESOBAT amb la innovació educativa. També mostra la importància de la formació contínua del professorat i de les experiències internacionals.
Irene torna de Budapest amb eines, recursos i idees aplicables a l’aula. Però, sobretot, torna amb noves preguntes pedagògiques.
Educar en l’era de la intel·ligència artificial no consisteix només a aprendre a utilitzar noves tecnologies. També implica acompanyar a l’alumnat perquè pensi millor, pregunti millor i construeixi criteri propi.
Com ella mateixa destaca després d’aquesta experiència:
“Potser educar en l'era de la intel·ligència artificial no consistirà a competir amb allò que una màquina pot fer, sinó a reforçar precisament allò que ens fa humans: la curiositat, el criteri, la creativitat, la capacitat de relacionar idees, la comunicació, la col·laboració i el pensament crític.”
Aquesta és una de les reflexions més valuoses que Irene s’emporta de Budapest. I ara podrà traslladar-la a la seva pràctica docent en Monlau ESOBAT.