La maduresa intel·lectual és un concepte significat del qual ha estat estretament relacionat amb els diferents moments històrics pels què ha travessat la humanitat. Amb aquesta afirmació volem dir, que no hi ha una idea immutable del que significa maduresa intel·lectual sinó més aviat un significat que es va perfilant a mesura que la societat mostra les seves necessitats i les seves aspiracions.
Emparant-nos en aquesta evidència, vam iniciar fa uns anys un procés de reflexió, formació i experimentació, relacionat amb els objectius últims dels ensenyaments i els aprenentatges. Un procés que va culminar en el disseny i posada en escena del Projecte Coneixement.
Els resultats no han trigat a aparèixer i hem pogut confirmar que anem pel camí correcte. La maduresa intel·lectual que ens demana aquests moments històrics exigeix aprenentatges actius en què les competències i els talents es desenvolupin en un clima favorable, amb una mirada transversal i interdisciplinària sobre el coneixement, amb un paper actiu dels nostres alumnes, amb potents suports tecnològics i en un clima càlid, afectuós i amb altes dosis de motivació.
El resultat ens mostra un model de coneixement en què la maduresa intel·lectual viatja en companyia de l’emocional, formant una combinació que garanteix que els nostres alumnes experimentin uns aprenentatges susceptibles de contribuir, en múltiples maneres, a un futur del que, actualment, desconeixem les seves demandes.
Sonia Mendiola
Cap d’ESO i Batxillerat
Fa un temps, es van incorporar a l’ESO el treball per projectes i les col·laboracions entre assignatures. Avui, aquesta iniciativa ja ha començat a donar els seus fruits i els alumnes són més competents i estan avesats a treballar de manera cooperativa.
En quant als projectes, aquest curs n’hem incrementat les hores i han passat de tenir un horari itinerant a ocupar tota la franja de tarda, tant a primer com a segon. Aquest fet ha estat clau per poder treballar projectes transversals que han implicat un gran ventall d’assignatures.
En el cas de l’alumnat del primer curs, després d’un primer moment destinat a conèixer-nos, hem engegat el projecte dedicat al barri de Sant Andreu. En acabar-lo, els alumnes han realitzat la seva pròpia agència de viatges i han acabat dissenyant el seu model de pati.
D’altra banda, amb l’alumnat de segon d’ESO, hem dedicat el curs a un únic projecte: els Jocs Olímpics i la creació d’ una candidatura olímpica i tots els elements que la componen, com ara la mascota, l’himne o la infraestructura hotelera. En el cas de la mascota, la comunitat educativa va escollir la millor creació a través de les xarxes socials; la decisió va ser complicada, ja que les diferents propostes tenien un gran nivell i van superar un cop més totes les nostres expectatives.
Pels que fa a les col·laboracions entre assignatures, la coincidència horària total, com en el cas de llengües (català i castellà), o parcial, com en el cas de socials i naturals, ens ha permès capgirar la metodologia tradicional en aquestes matèries, tot defugint de la repetició de continguts compartits i apostant pel treball cooperatiu com una manera d’aprendre més dinàmica i enriquidora.
En aquest sentit, la millora de resultats no s’ha fet esperar. Quan els alumnes experimenten per ells mateixos allò que abans els explicàvem a través d’una classe magistral, l’aprenentatge assolit sempre és més sòlid. Per exemple, adaptant i representant rondalles, han après què és la literatura popular; veient un quadre de Rubbens s’han endinsat en la mitologia clàssica i la pintura; inventant un nou codi, han entès la dificultat de comunicar-se… A més a més, han pogut millorar les seves competències orals, que són importantíssimes pel dia a dia i que abans pràcticament no es potenciaven.
El canvi metodològic ha significat una motivació davant de l’aprenentatge tant pels alumnes com pels professors. Amb il·lusió, hem aportat al grup “les nostres virtuts” i hem après de les aportacions dels altres, hem fomentat la creativitat, hem trobat recursos per la recerca i transmissió de la informació i, sobretot, ens hem divertit fent-ho.
Núria Pascual i Manel Garcia
Coordinadors d’ESO
L’escola del futur s’ha de pensar mentre es treballa en la quotidianitat docent i mentre se segueix l’evolució social, científica i tecnològica del nostre temps.
Què volem transmetre amb aquesta afirmació? Que una escola és una organització viva, amb una estreta relació amb els moments històrics que travessa i amb l’exigència de preparar als nostres alumnes per a un futur del qual desconeixem les seves exigències.
Poques persones estarien en desacord amb el fet que una escola del segle XXI ha de tendir a la inclusivitat. És la manera més justa, digna i democràtica d’atendre una diversitat humana i competencial. També és la millor manera de facilitar l’accés al coneixement que demana el nostre temps. Però quan acceptem les premisses de la inclusivitat què volem aconseguir amb això? ¿Resoldre els conflictes de l’atenció a la diversitat en una aula? ¿Preparar als nostres alumnes per superar les seves responsabilitats acadèmiques? ¿Apropar-los al millor coneixement possible?.
Probablement, tot estigui inclòs en el procés. Però, el que hem d’assumir amb claredat meridiana és que els preparem per integrar-se i contribuir a configurar una societat inclusiva.
Una societat en què s’han revolucionat la informació i les comunicacions, on la tecnologia ens està portant a incorporar gradualment la intel·ligència artificial a totes les facetes de la nostra viva, on la ciència aporta mirades disruptives en períodes cada vegada més curts de temps, on l’esperança de vida es va allargant fins al punt d’aproximar-nos a edats insospitades fa només unes dècades i on les desigualtats socials catastròfiques que condemnen a mitja humanitat a la pobresa, el desemparament i la mort, ja no caben en les ments dels ciutadans d’un món que se sap suficient per proporcionar els recursos necessaris.
Educar per a una societat inclusiva és establir les bases educatives per construir un futur en què s’atengui i s’entengui la diversitat, però buscant la cohesió de la humanitat, salvant les barreres artificials que ens enfronten, que provoquen desigualtats i injustícies i impedeixen que els beneficis dels avenços científics afavoreixin a tots. Un futur en el qual tota la humanitat es beneficiï de la informació i de les comunicacions, en la qual la intel·ligència artificial ens alliberi d’obligacions productives perquè puguem dedicar-nos a ajudar i fomentar el benestar universal i que ens pugui conduir a un augment de la esperança de vida que ens permeti aspirar, en un futur pròxim, a complicar la vida a la mort i impossible a la possibilitat de no poder tenir accés a una vida digna.
Nicolas Denia
Quan diem que estem orientats volem transmetre que sabem on anem. Per poder tenir orientació hem de conèixer on som, on volem anar i quins camins o alternatives tenim per construir el nostre trajecte.
Ara bé, no és solament una acumulació de dades, ha de tenir sentiment. L’orientador ha de conèixer i sentir allò que l’alumne/a sent, pot i vol.
La nostra escola rep els alumnes a primer d’ESO, primer de Batxillerat i primers de Cicles Formatius. El nostre primer objectiu és i ha de ser plantar la llavor de l’ambició per la formació en ells mateixos, amb les peculiaritats de cada edat. Sense motivació ni passió no ens movem.
Podríem disposar de la figura de l’orientador però ambicionem aconseguir que tots els membres de l’equip docent coneguin totes les possibilitats, dins i fora del nostre centre, i per això aprofitem la llarga experiència que tenim en empatitzar amb els alumnes des de la funció tutorial i el paraigües de les 11 c’s.
Conèixer les inquietuds de l’alumne/a permet elaborar amb ell un itinerari que el porti des de l’inici de la seva formació amb nosaltres fins a desenvolupar al màxim les seves possibilitats i confeccionar un currículum que asseguri la seva inserció laboral amb èxit.
La funció de la institució escolar ha de ser formar intel·lectualment, personalment i laboralment a tots els alumnes i promocionar-los fins el següent estadi (lloc de treball, universitat, cicle formatiu,….).
Per això disposem d’un Pla d’Orientació que coneix tot l’equip docent i no docent i així tots podem incidir sempre en la importància de tenir objectius i de construir el nostre propi camí.
Joan Segarra
Director de Monlau La Sagrera